Actualment, la moda a les administracions públiques, a la vegada impulsades i obligades a complir la llei 11/2007, és presumir del màxim nombre de serveis que ofereixen electrònicament. Un ajuntament que ofereix més tràmits electrònicament que els ajuntaments del seu voltant es vist com un ajuntament més modern, més avançat i pot presumir d'aquest fet.
Moltes administracions ofereixen avantatges per promocionar els tràmits electrònics que incorporen a la seva seu electrònica envers de la tramitació tradicional. Les administracions intenten conduir als ciutadans a que s'acostumin a realitzar els tràmits electrònicament. Els avantatges dels tràmits electrònics són : es pot realitzar un tràmit a qualsevol hora del dia o de la nit, no s'ha de desplaçar el ciutadà fins a les dependències de l'administració, el ciutadà evita realitzar cues, normalment els tràmits electrònics són més simples, més ràpids, més barats, etc.
A més, les seus electròniques de les administracions ofereixen fòrums, xats, informació addicional, publicitat, etc, a fi que els ciutadans expressin els seus comentaris sobre els tràmits electrònics i les administracions, i d’aquesta manera les administracions obtenen un ‘feedback’ dels ciutadans.
El mateix que ha passat amb altres components de les noves tecnologies com internet, el mòvil o els videojocs, també pot passar amb l’administració electrònica.
Qui no ha vist un nen en el dinar del dia de Nadal jugant amb un videojoc durant tot el dinar, completament aïllat de la resta de familiars ?
Les webs d'internet per cada dia incrementen el grau de perfeccionament, enganxen als internautes. Els internautes comencen anant a comprar un bitllet d'avió per viatjar per feina, i acaben visitant les fantàstiques ofertes de cap de setmana anunciades per una fotografia d’una noia espectacular en banyador, que habitualment els enganxen amb una oferta molt atractiva, però si sumen altres despeses l’oferta atractiva es converteix en un preu normal, si sumen les taxes aeroportuàries, emissió de bitllet, preu per maleta, escollir el seient, cost de pagar amb targeta de crèdit, i han seleccionat el dia i hora que poden viatjar (normalment la gent treballa o té nens i no pot viatjar durant la matinada) el preu del bitllet es converteix en un preu normal, i finalment desisteix de comprar el bitllet, però, a l’internauta ja l'han enganxat, ha estat conduït i li han creat la necessitat de viatjar més.
En la societat actual, hiper-ràpida i consumista, conductes tan quotidianes com les compres, el treball, el sexe, les apostes, els videojocs o l’esport poden ser, en alguns casos, efectuades com característiques del que s’anomena addiccions conductuals. Psicòlegs, psiquiatres i altres estudiosos, es plantegen si certes persones executen aquestes accions de forma similar, en part, als comportaments i vivències d’aquells que són addictes a les drogues. [1]
Les conductes addictives es caracteritzen per la capacitat que tenen per produir gratificació immediata o alleujament d’algun malestar. Les addiccions s’inicien com conductes plaents però, posteriorment, en un termini variable per a cada una d’elles, esclavitzen el subjecte, que se sent obligat a repetir-les, malgrat el malestar que li estan ocasionant. Es parla d’addicció quan la conducta addictiva implica en tan gran mesura el subjecte, que el condueix a una dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d’interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta addictiva acaba per acaparar-li la vida. Es una relació negativa, fins i tot destructiva, que el subjecte es mostra incapaç de controlar. [2]
Segons l’estudi científic [1], el 18.5% del nostre jovent es considera addicte a internet. Els qui estan afectats per la síndrome d’addicció a Internet solen tenir temps de connexió a la xarxa anormalment alts, amb el conseqüent augment del sedentarisme, l’aïllament del seu entorn, el deteriorament de les relacions familiars i socials, els problemes laborals i els fracassos acadèmics.
Conclusió, cap a l'administració electrònica si, però fer-ne un bon ús, aprofitar els avantatges, però no passar-nos. Que la moda actual d'administració electrònica no ens condueixi a tots a uns malalts o addictes de l’administració electrònica.
I finalment, una última pregunta: Les seus electròniques de les administracions publiques es convertiran en la plataforma per bombardejar als ciutadans amb publicitat governamental ?
Referències:
[1]:¿Qué uso hacen los jóvenes y adolescentes de internet y del móvil? Carla Graner, Marta Beranuy, Xavier Sánchez, Ander Chamarro, Monserrat Castellana.
[2]: http://www.forumclinic.org/actualidad/atrapats-a-la-xarxa-la-sindrome-d-addiccio-a-internet
diumenge, 4 d’octubre del 2009
divendres, 2 d’octubre del 2009
L'experiència de l'Ajuntament d'Eivissa
Quan es va publicar la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans a les administracions públiques, la immensa majoria de les administracions, com a molt, havia sentit parlar del tema. Però l’Ajuntament d’Eivissa és una excepció.
Ja al 2006, abans que la llei fos publicada, aquesta institució va elaborar un projecte: “El pla de modernització de l’Ajuntament d'Eivissa”
Entre les tasques previstes al Pla de modernització es contemplava una sistema comú de informació per a tot l’Ajuntament. Això és avui la Intranet Municipal, una eina que es va ficar en marxa ja en juny de 2008, però que ha estat en els darrers mesos quan a rebut una forta empenta.
En l’actualitat, estam treballant en la implantació d’una nova aplicació informàtica que ens permetrà, donar cobertura a allò estipulat a la llei d’accés electrònic.
La implantació d’aquesta nova aplicació no es farà en tot l’Ajuntament, sinó que, per garantir la màxima satisfacció amb el resultat, s’ha decidit anar-ho implantant per àrees.
En aquesta primera fase, es ficarà en marxa el registre telemàtic, s’instal·larà el nou gestor a les àrees de:Contractació, Activitats, i als procediments de: Subvencions, Avisos, queixes i suggeriments (Bústia Oberta) i Decrets.
Per dur a terme aquest projecte s’han realitzat dos contractacions.
Per un costat, amb Indenova, una empresa que subministra la eina informàtica.
I per altre, com a reforçament de la primera, amb EsPúblico que és una assessoria legal que ens recolzarà en la reengenyeria dels procediments triats, tant en ajustar els procediments a la legalitat vigent, com a la elaboració de la documentació que pugui derivar d’aquest projecte (com ara l’ordenança electrònica, reglaments, o altres que siguin necessaris) i a la reengenyeria dels procediments triats.
Si féssim una comparativa entre allò que es va programar pel pla de modernització al 2006, el que s’esperava d’ell, i el que s’ha aconseguir a data d’avui, veuríem que no hi ha hagut un resultat de qualitat (Encara que ja heu vist que és molta la feina que s’ha fet i que s’ha pogut aprofitar i, sobretot, que el projecte encara està en marxa i es continua fent feina en ell...)
Hem analitzat els possibles motius i hem anat amb molta cura de no tornar-los a cometre, i només ens falta una cosa: la implicació del personal.
Per molt que ens enredem en terminologia tècnica, la veritat és que la millor tecnologia del mòn no fa funcionar una Administració, ni tan sols una d'electrònica, la fan funcionar les persones.
Ja al 2006, abans que la llei fos publicada, aquesta institució va elaborar un projecte: “El pla de modernització de l’Ajuntament d'Eivissa”
Entre les tasques previstes al Pla de modernització es contemplava una sistema comú de informació per a tot l’Ajuntament. Això és avui la Intranet Municipal, una eina que es va ficar en marxa ja en juny de 2008, però que ha estat en els darrers mesos quan a rebut una forta empenta.
En l’actualitat, estam treballant en la implantació d’una nova aplicació informàtica que ens permetrà, donar cobertura a allò estipulat a la llei d’accés electrònic.
La implantació d’aquesta nova aplicació no es farà en tot l’Ajuntament, sinó que, per garantir la màxima satisfacció amb el resultat, s’ha decidit anar-ho implantant per àrees.
En aquesta primera fase, es ficarà en marxa el registre telemàtic, s’instal·larà el nou gestor a les àrees de:Contractació, Activitats, i als procediments de: Subvencions, Avisos, queixes i suggeriments (Bústia Oberta) i Decrets.
Per dur a terme aquest projecte s’han realitzat dos contractacions.
Per un costat, amb Indenova, una empresa que subministra la eina informàtica.
I per altre, com a reforçament de la primera, amb EsPúblico que és una assessoria legal que ens recolzarà en la reengenyeria dels procediments triats, tant en ajustar els procediments a la legalitat vigent, com a la elaboració de la documentació que pugui derivar d’aquest projecte (com ara l’ordenança electrònica, reglaments, o altres que siguin necessaris) i a la reengenyeria dels procediments triats.
Si féssim una comparativa entre allò que es va programar pel pla de modernització al 2006, el que s’esperava d’ell, i el que s’ha aconseguir a data d’avui, veuríem que no hi ha hagut un resultat de qualitat (Encara que ja heu vist que és molta la feina que s’ha fet i que s’ha pogut aprofitar i, sobretot, que el projecte encara està en marxa i es continua fent feina en ell...)
Hem analitzat els possibles motius i hem anat amb molta cura de no tornar-los a cometre, i només ens falta una cosa: la implicació del personal.
Per molt que ens enredem en terminologia tècnica, la veritat és que la millor tecnologia del mòn no fa funcionar una Administració, ni tan sols una d'electrònica, la fan funcionar les persones.
divendres, 19 de juny del 2009
MÉS MATERIAL ...
A la pàgina de l'Escola d'Administració pública de la generalitat de Catalunya, podeu trobar gran quantitat de documents sobre la matèria.
salut ...
Guía metodológica de implantación de procedimientos y servicios telemáticos de la Junta de Andalucía
En el TECNIMAP (Jornadas sobre Tecnologías de la Información para la modernización de las Administraciones Públicas)del 2006 ya se hablaba de ello. Adjunto el enlace:
http://www.csi.map.es/csi/tecnimap/tecnimap_2006/02T_PDF/guia%20metodologica.pdf
Asimismo, la CAIB presentó una plataforma para la gestión electrónica de subvenciones y ayudas en el Govern de les Illes Balears
http://www.csi.map.es/csi/tecnimap/tecnimap_2006/02T_PDF/plataforma%20para%20la%20gestion.pdf
¿Alguien puede aportar su experiencia con dicha plataforma?.
http://www.csi.map.es/csi/tecnimap/tecnimap_2006/02T_PDF/guia%20metodologica.pdf
Asimismo, la CAIB presentó una plataforma para la gestión electrónica de subvenciones y ayudas en el Govern de les Illes Balears
http://www.csi.map.es/csi/tecnimap/tecnimap_2006/02T_PDF/plataforma%20para%20la%20gestion.pdf
¿Alguien puede aportar su experiencia con dicha plataforma?.
dijous, 18 de juny del 2009
Registros y notificaciones telemáticas en la CAIB
Buenas. En el BOIB nº 39, de 15/03/2007, aparece el Decreto 14/2007 por el que se regulan los registros y notificaciones telemáticas de la Administración de la CAIB. El otro día estuvimos hablando de ello. En el art. 5, funcionamiento, se habla de las interrupciones de servicio, en el cap. II de la presentación, efectos de la misma, subsanación, cómputo de plazos. Vamos una lectura muy interesante.
EL FI DE LA NOSTRA INTIMITAT VIRTUAL ???
Un dels temes que varem tracta ahir a l’aula, i que hem va cridar l’atenció, és el de “Mineria de dades”, i que es defineix com l'extracció no trivial d'informació implícita, prèviament desconeguda i potencialment útil, a partir de dades. En l'actual societat de la informació, on cada dia es multiplica la quantitat de dades emmagatzemades gairebé de forma exponencial, la mineria de dades és una eina que permet analitzar-los i explotar-los de forma eficaç. La mineria de dades es defineix també com l'anàlisi i descobriment de coneixement a partir de dades.
Un exemple el tenim amb el cercador 123people. Es tracta d’un cercador de persones, encara que segons els seus creadors “la seva veritable aposta és la de permetre que els usuaris puguin comprovar en tot moment què conta la xarxa d'ells, dels seus coneguts o fins i tot de famosos”. Més que oferir un llistat d'enllaços sense ordre ni concert com succeiria en un cercador universal, 123people recopila informació sobre la persona buscada i la divideix en categories, segons procedeixi d'un blog, d'una xarxa social, d'una notícia o sigui un vídeo o una imatge. En general, ofereix qualsevol dada que estigui disponible per al públic, fins i tot el seu telèfon o correu electrònic, apareix entre els resultats.
Proveu a cercar amb el vostre nom ... ja ens contareu quins han sigut els resultats.
Resposta Responsabilitat patrimonial?
En relació a l’entrada titulada responsabilitat patrimonial? del company Biel Vidal, només vull indicar que hi ha sistemes de valoració econòmica dels tràmits administratius, com crec que és l’anomenat Standard Cost Model, del qual la Direcció general de Qualitat va organitzar un taller de treball per a la reducció de càrregues administratives mitjançant aquest sistema.
Així resulta que la tramitació d’un procediment pot ser valorat econòmicament, tant per l’administració com pels ciutadans, de manera que segur que trobaran o trobarem la manera de donar un valor molt elevat al temps que perdem per tramitar qualque sol·licitud, per poder llavors en cas de no poder realitzar-lo via internet, reclamar els perjudicis econòmics.
Aquí podeu trobar informació sobre aquests sistemes de valoració.
http://www.map.es/publicaciones/centro_de_publicaciones_de_la_sgt/Monografias0/parrafo/0111111111111111111111117/text_es_files/file5/Papeles_de_Evaluacion_nx4.pdf
http://www.fsp-ugt.es/docs/UIMPres.pdf
.
Així resulta que la tramitació d’un procediment pot ser valorat econòmicament, tant per l’administració com pels ciutadans, de manera que segur que trobaran o trobarem la manera de donar un valor molt elevat al temps que perdem per tramitar qualque sol·licitud, per poder llavors en cas de no poder realitzar-lo via internet, reclamar els perjudicis econòmics.
Aquí podeu trobar informació sobre aquests sistemes de valoració.
http://www.map.es/publicaciones/centro_de_publicaciones_de_la_sgt/Monografias0/parrafo/0111111111111111111111117/text_es_files/file5/Papeles_de_Evaluacion_nx4.pdf
http://www.fsp-ugt.es/docs/UIMPres.pdf
.
Reflexions sobre el futur de l'administració
Després de llegir l’article “Google ens fa tornar estúpids?” de l’apartat de lectures suggerides (vos recoman que hi dediqueu 10 minutets si podeu), em propòs fer una sèrie de reflexions sobre el futur de l’administració electrónica, més enllà dels terminis que preveu la normativa vigent.
Fent un resum molt barroer, l’article exposa com Google (podem extrapolar a Internet) modifica la nostra estructura mental, la nostra manera de relacionar-mos amb el món, de la mateixa manera que ho va fer en el seu moment l’aparició de l’esciptura, o de la impremta. La cita del text que trob que és clau diu “…l’estil de lectura que promou la xarxa posa l’eficiència i la immediatesa per damunt de tot…”.
En relació a aquest canvi de paradigma mental, trob que cal esmentar l’autor Marc Prensky, que diferencia entre els nadius digitals (la generació que s’ha incorporat a internet i a la comunicación digital durant la infantesa) i els immigrants digitals (aquells que ho hem fet una mica més “granadets”). En podeu trobar una ressenya a aquest blog.
Així les coses, a més de pensar en com s’organitzarà l’administració perquè els ciutadans hi puguin interactuar electrònicament, cal preveure quines seran les necessitats d’aquesta nova generació de nadius digitals, que no només estaran més habituats a comunicar-se per aquesta via, sinó que serà el seu canal principal de comunicació i que ho plantejaran més com una exigència irrenunciable que com un indicador de qualitat o excel·lència en la prestació de serveis per part de l’administració. I no només cal tenir en compte el canal de comunicación, sinó que cal pensar en aquest hàbit d’interaccionar, d’obtenir feedback de manera inmediata i eficaç. En aquest sentit és fonamental el redisseny dels procesos que ens recomana l’art. 34 de la Llei 11/2007, de la normativa associada a aquests tràmits, i del funcionament de l'administració. Hem d'inventar la e-burocràcia.
La meva opinió és que ens trobam no només davant l’adaptació de l’administració a noves formes de comunicació, sinó fonamentalment davant un canvi de paradigma administratiu, derivat d’aquest canvi de paradigma mental que esmentava abans i que de ben segur ens portarà canvis en tots els àmbits. Malauradament, com pens que passa habitualment, l'adminstració anirà a remolc de les necessitats dels administrats.
Fent un resum molt barroer, l’article exposa com Google (podem extrapolar a Internet) modifica la nostra estructura mental, la nostra manera de relacionar-mos amb el món, de la mateixa manera que ho va fer en el seu moment l’aparició de l’esciptura, o de la impremta. La cita del text que trob que és clau diu “…l’estil de lectura que promou la xarxa posa l’eficiència i la immediatesa per damunt de tot…”.
En relació a aquest canvi de paradigma mental, trob que cal esmentar l’autor Marc Prensky, que diferencia entre els nadius digitals (la generació que s’ha incorporat a internet i a la comunicación digital durant la infantesa) i els immigrants digitals (aquells que ho hem fet una mica més “granadets”). En podeu trobar una ressenya a aquest blog.
Així les coses, a més de pensar en com s’organitzarà l’administració perquè els ciutadans hi puguin interactuar electrònicament, cal preveure quines seran les necessitats d’aquesta nova generació de nadius digitals, que no només estaran més habituats a comunicar-se per aquesta via, sinó que serà el seu canal principal de comunicació i que ho plantejaran més com una exigència irrenunciable que com un indicador de qualitat o excel·lència en la prestació de serveis per part de l’administració. I no només cal tenir en compte el canal de comunicación, sinó que cal pensar en aquest hàbit d’interaccionar, d’obtenir feedback de manera inmediata i eficaç. En aquest sentit és fonamental el redisseny dels procesos que ens recomana l’art. 34 de la Llei 11/2007, de la normativa associada a aquests tràmits, i del funcionament de l'administració. Hem d'inventar la e-burocràcia.
La meva opinió és que ens trobam no només davant l’adaptació de l’administració a noves formes de comunicació, sinó fonamentalment davant un canvi de paradigma administratiu, derivat d’aquest canvi de paradigma mental que esmentava abans i que de ben segur ens portarà canvis en tots els àmbits. Malauradament, com pens que passa habitualment, l'adminstració anirà a remolc de les necessitats dels administrats.
L'ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA JA ESTÀ AQUÍ
Acab de trobar aquesta pàgina web de la Comunitat de Madrid dedicada a l'Administració Electrònica, en la qual pots consultar des de l'estat dels procediments, com obtenir la teva firma electrònica o una llicència de caça al moment, conéixer l'agenda de vistes judicials etc... és una monada, esper que sa nostra comunitat autònoma hi arribi algún dia, fent molta feina i sempre que les nostres disponibilitats pressupostàries ens ho permetin.
http://www.madrid.org/cs/Satellite?pagename=AdministracionElectronica/Page/SAEL_home
També he descobert que existeix " el Consejo Superior de Administración Electrónica", el qual depén del Ministeri de Presidència, a on podem veure el Pressupost TIC pel 2009 (40.899.137 euros, quasi res). Aquí baix teniu el link per si teniu més curiositat.
http://www.csi.map.es/
Acab de trobar aquesta pàgina web de la Comunitat de Madrid dedicada a l'Administració Electrònica, en la qual pots consultar des de l'estat dels procediments, com obtenir la teva firma electrònica o una llicència de caça al moment, conéixer l'agenda de vistes judicials etc... és una monada, esper que sa nostra comunitat autònoma hi arribi algún dia, fent molta feina i sempre que les nostres disponibilitats pressupostàries ens ho permetin.
http://www.madrid.org/cs/Satellite?pagename=AdministracionElectronica/Page/SAEL_home
També he descobert que existeix " el Consejo Superior de Administración Electrónica", el qual depén del Ministeri de Presidència, a on podem veure el Pressupost TIC pel 2009 (40.899.137 euros, quasi res). Aquí baix teniu el link per si teniu més curiositat.
http://www.csi.map.es/
Més Benchlearning: les males practiques poden sortir bé
Com ja vaig comentar a l’altre article sobre el benchlearning, hi ha una sèrie d’autors que aconsellen a les organitzacions, més que fixar-se en les “bones pràctiques”, fer tot el contrari, es a dir, analitzar les “males pràctiques” per a implantar nous sistemes d’actuació a les seves organitzacions. Encara que paregui una incongruència, l’argumentació que fan aquests autors que defensen l’estudi de les “males pràctiques” enfront de les “bones” és que totes les “bones pràctiques” es pareixen i que les lliçons apreses són sempre les mateixes (ja sabem lo guapo que ets, però que hi ha darrera el teu costat obscur...).
En canvi, si anam a cercar les actuacions incorrectes, les errades i els “pecats” de les organitzacions, podem aprendre més a l’hora d’implantar els nostres sistemes i inclús crear bancs de dades de males pràctiques. Un exemple que serveix per il·lustrar aquesta idea és el cas d’un pilot d’una línea aérea japonesa que, degut a una errada seva, va tenir que fer un aterratge d’emergència posant en greu perill a tots els passatgers. Doncs la companyia, enlloc d’acomiadar-lo, el va reafirmar en el seu lloc, amb l’argument de “ha après: segur que no tornarà a cometre la mateixa errada”.
Entre els autors que defensen les “males pràctiques” esta en Víctor Lapuente, que és professor de Ciència Política al Quality of Government Institute de la Universitat de Gotemburg (Suècia). Va ser un dels principals ponents al Curs sobre “Polítiques Públiques: Teoría, Bones Pràctiques i Males Pràctiques” realitzat a l’Institut Nacional d’Administracions Públiques del Ministeri d’Administracions Públiques al març d’enguany. Aquest professor també és conegut perquè, com a gran expert de l’àmbit públic, afirma que no hi hauria tanta corrupció als governs i a les administracions si es solucionessin dos aspectes de l’àmbit públic: massa politització de l’Administració i el sistema d’empleats públics inamovibles (però això és un tema que donaria per hores de discussió: política i administració, politics allunyats de la feina de camp i dels problemes en la gestió de la funció pública, avaluació de l’acompliment,...).
Tornant al tema en qüestió, la meva opinió, i supòs que també la d’aquests autors, és que les organitzacions s’han de fixar tant en les bones com en les males pràctiques i saber distingir com poden aplicar aquests exemples al seu entorn.
Enllaç a la noticia de solució a la corrupció, que he trobat interessant: http://www.elpais.com/articulo/opinion/hay/corrupcion/Espana/elpepuopi/20090327elpepiopi_12/Tes
En canvi, si anam a cercar les actuacions incorrectes, les errades i els “pecats” de les organitzacions, podem aprendre més a l’hora d’implantar els nostres sistemes i inclús crear bancs de dades de males pràctiques. Un exemple que serveix per il·lustrar aquesta idea és el cas d’un pilot d’una línea aérea japonesa que, degut a una errada seva, va tenir que fer un aterratge d’emergència posant en greu perill a tots els passatgers. Doncs la companyia, enlloc d’acomiadar-lo, el va reafirmar en el seu lloc, amb l’argument de “ha après: segur que no tornarà a cometre la mateixa errada”.
Entre els autors que defensen les “males pràctiques” esta en Víctor Lapuente, que és professor de Ciència Política al Quality of Government Institute de la Universitat de Gotemburg (Suècia). Va ser un dels principals ponents al Curs sobre “Polítiques Públiques: Teoría, Bones Pràctiques i Males Pràctiques” realitzat a l’Institut Nacional d’Administracions Públiques del Ministeri d’Administracions Públiques al març d’enguany. Aquest professor també és conegut perquè, com a gran expert de l’àmbit públic, afirma que no hi hauria tanta corrupció als governs i a les administracions si es solucionessin dos aspectes de l’àmbit públic: massa politització de l’Administració i el sistema d’empleats públics inamovibles (però això és un tema que donaria per hores de discussió: política i administració, politics allunyats de la feina de camp i dels problemes en la gestió de la funció pública, avaluació de l’acompliment,...).
Tornant al tema en qüestió, la meva opinió, i supòs que també la d’aquests autors, és que les organitzacions s’han de fixar tant en les bones com en les males pràctiques i saber distingir com poden aplicar aquests exemples al seu entorn.
Enllaç a la noticia de solució a la corrupció, que he trobat interessant: http://www.elpais.com/articulo/opinion/hay/corrupcion/Espana/elpepuopi/20090327elpepiopi_12/Tes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)